SANT JORDI...

Fa molts i molts anys a la vila de Montblanc aparegué un terrible drac que tenia atemorida a tota la gent que allà hi vivia. El drac tenia una fam esfereïdora i va anar menjant-se totes les ovelles, vaques, cavalls, bous...fins que no en va quedar ni un. El rei que tenia una preciosa filla havia enviat a molts cavallers per a matar al drac però cap d´ells va ser capaç de vence´l.

-Qué farem ara? - es preguntaven els vilatans i vilatanes morts de por -

Van reunir-se tots plegats i van decidir que cada dia enviarien a la cova del drac a un d´ells escollit mitjançant un sorteig per tal que el drac se´l cruspís i no devores a tots els habitants d´una sola vegada.

Així ho van acordar i així ho van fer. Van reunir-se al mig de la plaça de la vila i en una gran olla van ficar tots els noms dels seus habitants. I vés per on que el primer paper que van escollir va ser el de la princesa!

El rei estava desolat i desesperat ,va oferir tot el seu or, tota la seva plata i totes les seves pedres precioses al poble a canvi de salvar a la seva filla d´aquell horrible drac. Els habitants no van acaptar les seves riqueses ja que tots havien de ser iguals davant d´aquella terrible desgracia.

Així doncs la princesa va ser portada cap a la cova del drac que quan la van ensumar va sortir disposat a menjarse-la. La princesa estava aterroritzada esperant el seu fi quan de sobte un cavaller muntat damunt un hermòs cavall blanc va apariexer portant una gran llança.

El valent cavaller cavalcant al galop va anar en contra del drac i va lluitar i lluitar fins que amb tota la seva força va clavar-li la seva llança enmig del cor al drac. Aquest va caure mort a terra i de la sang que va vesar va nèixer un roser meravellòs.

El cavaller anomenat Sant Jordi va agafar una rosa i li va regalar a la princesa que no tenia ni paraules per agraïr-li la seva gran victoria.

El rei va oferir al cavaller la mà de la seva filla però ,tot i estar molt agraït ,no la va acceptar :

- El meu destí és salvar i resguardar els vilatants i vilatanes d´arreu perque puguin viure en pau i llibertat- va dir en Sant Jordi-.

Tota la gent del poble cridava d´alegria i li donaven les gracies a aquell valeròs cavaller que els havia salvat d´aquell terrible drac.