LLUNY, MARTA...

Lluny , Marta...

Lluny, Marta, lluny de tot i en solitud;
platja deserta, cambra closa, bosc
de grans silencis; tanta vida, tant
de tu i de mi per tot arreu que res
no ens escatima imatges, fonda arrel
que ens nodreix i que ens serva. Lentament
emergim de les aigües, xops de llum.
Que vibri l´arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar, llunyà, pregoni l´alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig.
Lluny, Marta, lluny, l´esclat intens del blanc
restaura els límits que hem tant vulnerat.
no hi ha buidor ni fosca, i altre cop,
vida i no vida en un sol moviment,
m´omplo la pell i el pensament de tu
des de les hores mortes, talaiot.

Miquel Martí i Pol.

pd: Es de agradecer encontrar un poema , que aunque no esté dirijido a ti, lleve tu nombre...